EL CICLISME ÉS LA MEUA PASSIÓ
 In Uncategorized @val

Hola! Em dic Francisco i soc de Benetússer.

Este és el tercer any que participe en esta prova, anteriorment mai havia fet cicloturisme.

El ciclisme és una passió que he descobert fa poc i m’ha ajudat molt en el terreny personal.

Amb ell he descobert una manera de desplaçar-me, fer esport, passar-m’ho bé i fer grans amics.

Amics que t’ajuden i descobreixes coses noves amb ells, que et fan traure el millor d’un mateix.

Quan acabe una ruta, he de mirar el recorregut per a creure’m el que he aconseguit eixe dia.

Esta prova, és un repte personal que m’impose per a no quedar-me assegut a casa. Amb l’ajuda dels companys de la colla i els ànims que em donen, afronte esta prova amb il·lusió i ganes de poder acabar-la sense riscos ni problemes, sempre amb prudència i calma. Ja que la meua preparació física no és la més òptima per a afrontar este tipus de proves.

Veig que hi ha molta afició i dedicació en este esport, en esta la nostra terra, tenim una gran representació de gent molt preparada.

Increïble veure com baixaven els primers participants , quan jo encara no havia fet el cim de l’Oronet.

En la V21 vaig veure que no podia seguir el ritme que estava marcant el grup on m’havia ficat i pensant en tot el que em quedava, vaig decidir baixar el ritme. Em va passar quasi tothom i molts em donaven ànims  i alguns s’oferien a donar-me roda… Però no podia amb el ritme.

El sorprenent d’este esport, sense conéixer-te , s’ofereixen, t’animen i fins i tot es queden al teu costat perquè no et sentes sol. Així vaig conéixer a Joaquin  i el que li va passar fa temps.

Quan vam parar a la part alta de l’Oronet, vaig veure a un xic amb una mtb, que estava fent la prova. Fa dos anys vam coincidir, el vaig portar a roda i vam entrar junts a meta. Vam estar parlant d’això, fins que vam arribar a les primeres rampes de Segart, allí li vaig dir que jo em quedava i pujaria ‘de tranqui’…

Esta part del recorregut era la més dura per a mi, les meues cames es van quedar sense forces i només vaig poder fer un 1/4 de pujada, damunt de la bici, la resta la vaig fer a peu…

Quan vaig arribar a l’alt de l’Oronet, vaig poder omplir els bidons d’aigua i menjar alguna cosa per a poder arribar a València. El meu objectiu era arribar i acabar, no importava la posició. Estava tocat, però no afonat, era mantindre un ritme que poguera portar, sense problemes. Em passe fins a l’apuntador… No sé d’on poden traure tanta força estos xics, jo estava, que no estava.

Gràcies a l’organització i a l’agrupació de trànsit, vaig poder arribar fins a meta.

Durant el trajecte, les motos de l’organització, em preguntaven com estava i si necessitava ajuda, el cotxe granera també es va oferir i la furgoneta que llevaven els cartells, també em van informar en la posició que estava i em van indicar el camí que qure havia de triar per a arribar a la Patacona.

Vull agrair a la Guàrdia Civil de trànsit la gran labor que va fer i al motorista que em va donar ànims i em va escortar fins a meta.

 

Ens veiem en el 2020!

El ciclisme és la meua passió!

Recent Posts

Leave a Comment

Al continuar utilizando nuestro sitio web, usted acepta el uso de cookies. Más información

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra POLÍTICA DE COOKIES, pinche el enlace para mayor información.

Cerrar